Michaux, Vila-Matas, Zweig



Arribo a la pàgina 228 del llibre Desde la ciudad nerviosa, d'Enrique Vila-Matas, i llegeixo: "Descubramos a Michaux, decía André Gide. Intentémoslo, su complejidad no debe ahuyentarnos. Adentrémonos en su estilo seco teniendo siempre bien presente que él solía preguntarse dónde estaba su vida, una vida que a veces se les aparecía hacia delante, raramente pasada o actual, más bien por hacer; la manoseaba, la orientaba, la probaba, no la veía. No obstante, era su vida".

L'article s'anomena "Una red compleja de líneas". La mateixa xarxa de camins encreuats que l'atzar m'ha fet prendre i sense cap mena de consciència per part meva ha fet coincidir la meva lectura dels poemes d'Henri Michaux (llegiu el post del 2 d'agost) i aquesta breu biografia realitzada per Vila-Matas (llegiu el post del 28 de juliol). Tots dos llibres els vaig agafar de la biblioteca el mateix dia. Potser així entendreu la meva sorpresa, aquella mena d'atònita idiotesa que se't queda gravada a la cara davant de les casualitats més estúpides i inoportunes. Encara que en aquest cas Vila-Matas sí que ha tingut el do de l'oportunitat il·luminant-me sobre la figura del desconegut (com a mínim per a mi) poeta i pintor francès.

Continuo extenent línies de lectures, encara que no sé si Stefan Zweig (1881-1942) s'encreua per alguna d'elles als anteriors nomenats. M'acabo de llegir (d'endrapar literalment) la seva magistral Novel·la d'escacs, poc més de 80 pàgines que es frueixen d’amunt a avall, del dret i del revés, gràcies a l’estil concís, elegant i seductor de l'escriptor vienès. Ningú com ell ha aprofitat tan bé la novel·la curta i les seves possibilitats. En ella se’ns narra una apassionant partida d’escacs entre dos jugadors ben diferents i peculiars a la vegada. Tots dos representen dues maneres de jugar als escacs, un radicalment abstracte, l’altre gairebé físic. Les seves biografies expliquen ben bé el perquè d’aquestes particularitats. I a l’hora, Zweig reflexiona sobre un dels jocs més diabòlicament apassionants que existeixen. I tot fent-nos sentir la passió dels personatges. Lleuger i greu a la vegada, com els grans mestres.

Comentaris