FIBril·lacions 2005



Dies de música, platja i festa... El Festival Internacional de Benicàssim, dit FIB pels assidus. El meu segon any (després del 2002 on volia veure per damunt de tot Radiohead) i l'últim.
No sé què esperava al tornar-hi: el sol va fatal per a la meva pell pàl·lida, passo de drogues i alcohol, no suporto dormir damunt d'un matalàs infable, em fastiguegen els insectes del càmping... Però ja se sap que veure un concert és una experiència superior a qualsevol CD, i ja no diguem tres dies seguits de concerts. Aquesta edició ha estat bastant fluixa pel que fa al cartell de participants, però ha tingut els seus grans moments. Ara que, amb 29 anyets, cada vegada suporto pitjor les pallisses físiques que suposa... Ens fem vells...

A qui no sàpiga de què va la història: el FIB és un festival musical alternatiu, és a dir, un aplec de músics amb ganes d'emetre tota mena de sorolls i sorollets que espantarien qualsevol seguidor del Bisbal. S'hi arriben a ajuntar fins a 35.000 persones en les millors èpoques, cosa que converteix els escenaris en llaunes de sardines, satura els WC (el gran drama del FIB) i el terra s'omple amenaçadorament de tot tipus de brossa. El darrer dia allò sembla un camp de batalla, amèn dels zombies que exposen cos i ment a tot tipus d'excessos durant cinc dies.
De tota manera, el bon rotllo de la gent l'acaba convertint en una experiència única. Quan arribes a casa i et trobes amb que dintre de dues hores ja no tens el debat intern de si veure un clàssic com Nick Cave o perdre-se'l per veure la musa de la Roisin Murphy, et deprimeixes una miqueta. El CD es converteix llavors en el consolador auditiu.

Els propers dies miraré de comentar els millors concerts, aquells que m'han deixat amb un bon sabor de boca i la sensació que tots els patiments han obtingut la seva recompensa.

Comentaris

  1. Jo tampoc estic per aquests "tutes". De totes maneres, l'he trobat a faltar!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada