Els sentiments oposats



O, si més no, la manera d'expressar-los. Perquè hi ha gent que necessitem agafar algú per banda i començar a buidar-nos fins a l'extenuació i la vergonya (perquè sempre hi ha coses de les que t'arrepenteixes d'haver dit, de massa personals que són). I d'altres que prefereixen callar, anar fent cada vegada més gran la bola que els escanya fins que peta per un cantó o per altre.

A L'últim estiu de Klingsor de Hermann Hesse el protagonista manté una curiosa relació amb un amic que com ell és pintor, un artista de força renom.

"Klingsor era fet d'una altra pasta. No sabia callar. Era incapaç d'ocultar el seu cor. Revelava als amics íntims les penes secretes de la seva vida, que pocs coneixien. Sovint tenia por, el rosegava la malenconia, sovint quedava atrapat dins el pou de les tenebres, a vegades les ombres de la seva vida anterior cobrien els dies fins que els velaven del tot. Aleshores li feia bé veure la cara d'en Luigi. I de tant en tant es planyia davant seu.

A en Louis, però, aquesta flaquesa més aviat el disgustava. El turmentava, exigia compassió. Klingsor es va avesar a descobrir-se al seu amic, i va trigar massa a comprendre que d'aquesta manera el perdria."

I per la seva banda, Louis fuig constantment del seu passat, així com del seu cor, mut fins i tot per al seu gran amic Klingsor. Com diu el protagonista, Louis és un ocell inquiet que amb la bicicleta vagareja pel món, deixant enrera tot allò desagradable.

(El llibre ha estat editat per Edicions 62.)

Comentaris

  1. No coneixia aquest llibre de Hess, si em poguessis dir si la traducció és escaient (o qui l'ha traduït al català), me'l compraria aquesta tardor. Mercès siguin dades per la ressenya...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada