El tedi estiuenc segons Xènius



L’estiu és època de tedi. Les vacances esllangueixen el temps sota la calor de la canícula que escanya les neurones fins a l’avorriment. Els dies es repeteixen un rera l’altre, amb una dansa arrossegada que acaba imposant unes certes rutines, si no marxem de vacances o fem sortides.
Eugeni d’Ors, des de les seves gloses noucentistes, va intentar transmetre aquesta vivència en una sèrie que al capdavall va conformar el llibre Oceanografia del tedi. Es tracta d’una obra curiosíssima, on Xènius explica totes les petites coses que es van succeint al seu voltant en un matí de mandra, estirat en una chaise longue:

“I ara Autor és com un nàufrag al mig del mar que s’abandona i que li fuig de les mans la corda que el tenia, com últim esperançament de sostenir-se... Prendre cafè vol dir encara una acció. Mentre la tauleta era allí, ell “prenia cafè”. Ara, no. Ha deixat que s’emportessin l’últim rastre de vida activa.
Tanca els ulls de nou. Ja res no el lliga. Ara s’enfonsa, tot solitari i abandonat, en el tedi. S’enfonsa en el tedi, així com el nàufrag s’enfonsa en la mar.”

Comentaris