Ripoll, ciutat fronterera (Dietari, 15/07/2005)



Les primeres impressions poden arribar a ser molt enganyoses. Després de deixar la maleta a l'hotel em llenço pels carrers de Ripoll i em sembla una ciutat cansada; els anys i la rutina se li noten damunt les espatlles i pocs són els reclams per atreure'm amb la mateixa força que ho va fer mesos enrere Ribes de Freser. O potser són els meus ulls, que reflexen el meu cansament per tot arreu...

Passejo entre els seus edificis de tres o quatre plantes colltorçats mentre penso que, per a mi, aquesta és una ciutat fronterera. Una passa enrera he deixat el meu petit univers, convulsionat pels problemes personals; una passa endavant hi intueixo tot allò que pensava trobar a Ripoll i de moment sembla que se m'escapa. Potser hauria hagut d'anar més lluny, cap a França, o començar a agafar autobusos fins trobar un veritable racó de món. Potser, l'angoixa i l'ansietat d'aquests darrers dies només passarien si comencés a córrer i arribés a la Fi del Món.

M'he quedat a mig camí d'enlloc, com sempre acostumo a fer.

Comentaris