"Nocturn", de Joan Margarit



Feia molt que no passava per aquest racó. Ara hi torno amb el regust de la derrota i un poema que m'he fet meu els darrers dies. És del poeta Joan Margarit, de qui recomano la compilació Els primers freds (Poesia, 1975-1995). No és que m'agradi tot el que ha escrit, però quan l'encerta, els seus versos arriben a punxar-me en algun lloc entre la pell i l'ànima, com un bon nocturn de Chopin. Aquí el teniu:

NOCTURN
El fullatge dels plàtans i els fanals
són d'alguna novel·la que he oblidat.
Ella no hi és, però la sento a prop
mentre miro l'amarg fons dels carrers,
l'aparença lluent de gemma falsa
que tenen els semàfors. Viu amb mi
en dormitoris de la soledat:
jo podria sentir les meves mans
amb la justa mesura dels seus pits,
però això és el passat, els gossos tornen
a les escombraries del meu front.

Comentaris