No sóc l'Espinàs (Dietari, 15/07/2005)



Cap al tard, amb les darreres hores de calor, he descobert a Ripoll més coses de les que em pensava. Quan el sol encara consumia fins les pedres he encetat sense gaire sort la Ruta del Ferro. Aquesta és una llarga via que transcorre des de la sortida del poble passant pel costat de la carretera, i que de tant en tant s'endinsa pels boscos de la zona. Si s'agafa un d'aquests desviaments es pot arribar a diferents miradors o fonts. A part de la calor, una altra cosa que m'ha tirat enrera ha estat la meva poca curiositat i la manca de gent transitant el pas. M'he convençut que jo no sóc l'Espinàs i que, de moment, podia estar-me sense fer excursions. Cansat i amb l'orgull de boy scout entre les cames, he tornat cap a l'hotel a donar-me una dutxa.

Més tard, amb la caiguda del sol, he trobat la capella modernista de Sant Miquel de la Roqueta, una obra de finals del segle XIX ben curiosa, tant per les seves petites dimensions com per la seva composició. En aquells temps, la burgesia ripollesa va enriquir-se amb les indústries que s'aplegaven al voltant dels rius Ter i Freser. D'aquella època queden els testimonis d'algunes cases senyorials força impressionants, així com aquest petit monument d'agraïment al Déu que els propiciava la pluja de riqueses.

Comentaris