La memòria és dèbil



I, malgrat això, seguim recolzant-hi el cap com si d'un coixí es tractés, per començar a fabricar somnis del demà o, a vegades, a destruir-los. A més, com totes les malalties, la memòria té el seu propi nom clínic quan es converteix en una patologia: nostalgia. I n'hi ha que amb ella s'omples les butxaques, perquè ens agrada recuperar vells sabors tan necessaris per tirar endavant, per saber qui hem sigut alguna vegada, que ens confirmi que podem continuar essent. O com a mínim intentar-ho.

Comentaris

  1. Felicitats pels vostres escrits. Molt bones les resenyes de pelis i llibres. Espero que publiqueu molts més escrits o el que vulgueu.

    ResponElimina
  2. Anònim6:44 p. m.

    Well done!
    [url=http://fpyknvrl.com/jxir/uqqb.html]My homepage[/url] | [url=http://lasvlrto.com/vzxt/eves.html]Cool site[/url]

    ResponElimina
  3. Anònim6:44 p. m.

    Well done!
    http://fpyknvrl.com/jxir/uqqb.html | http://ibiukyfn.com/rasm/wbmy.html

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada