Wes Anderson i Alexander Payne, cinema per a llunÀtics



Una nova fornada de joves autors cinematogràfics ha envaït la producció nordamericana dels darrers anys. Les seves són pel·lícules per a paladars inconformistes, habitualment produïdes amb pocs diners i on els actors, siguin o no coneguts, donen el millor de si mateixos.
Després de les estravagàncies de Los Tennenbaums (2003), Wes Anderson torna amb Life Aquatic, faula que ironitza sobre la vida d'un oceanògraf, Steve Zissou, personatge basat en Jacques Cousteau. La seva manera de narrar, estructurada en capítols i fragments de poca durada, serveix de bastiment per explicar les vides més o menys excèntriques i/o patètiques d'una galeria de personatges a quin més original. Naïf, colorista, però també terriblement escèptica amb les decepcions que ens atorga la vida, els personatges d'Anderson es passegen flegmàticament davant la pantalla, amb la mateixa cara d'astorament que ens queda quan veiem que, malgrat les marcianades de l'argument i dels personatges, en el fons el director ens parla de coses tan comunes com la por al compromís, el sabor del fracàs, el gust per la memòria, la incomunicació o la dificultat que a vegades tenim per expressar els nostres sentiments.

Alexander Payne no és tan premeditadament freak. Els seus personatges també són uns perdedors, però no pas amb el glamour arnat i colorista de les criatures que poblen les joguines d'Anderson. El seu cine també té una bona part d'humor, però aquí es torna més agre, més càustic: els protagonistes de Entre Copas saben que les seves vides discorren dins de la mediocritat més absoluta, en són conscients, però tampoc saben ben bé com sortir-se'n. Mentre que un està a punt d'assegurar-se el futur amb un casament de profit, l'altre passeja una novel·la enorme per totes les editorials, arrossega un divorci mal paït i suporta classes com a professor de literatura. Durant la setmana prèvia al casament, el parell de col·legues miraran de dedicar-se al tast de vins, les arts amatòries i a ensorrar-se en la misèria de les seves vides amb la dignitat i el sentit de l'humor millors possibles. La resolució de la pel·lícula conté imatges i diàlegs brillants, amb una conjugació molt intel·ligent del drama i la comèdia, que la fa tan propera, tan creïble, tan estimable. Impressionant l'actuació de Paul Giamatti: estremidora, doncs tots som en algun moment aquest home imperfecte i vulnerable que amb tanta veracitat interpreta.

Comentaris