Horacianes des de la Vall de Ribes



Envoltada de muntanyes, entre les quals s'observa la creu que corona el granòfir, Ribes de Freser s'estén entre tres rius que la humitegen (el Rigard, el Segadell i el Freser) però que també li donen vida. I malgrat l'explotació turística a què es veu exposada des que la Vall de Núria es convertí en estació d'esquí, és un racó idíl·lic on fer una escapadeta, lluny de les misèries urbanes que ens grisegen el dia a dia. I no vull caure en el tòpic de les horacianes, perquè això ja fa temps que tots ho hem superat, però si als pixapins (com ens solen anomenar a molts poblets on els emprenyem els caps de setmana) ens segueix atreient el concert de silenci i els petits repertoris de melodies de la natura (no m'atreveixo a anomenar sorolls al brogit del riu o als crits de les bèsties quan un viu a una emprenyadora ciutat del cinturó barceloní on restar sord pot ser l'única benedicció), serà per alguna cosa. Els propers dies us seguiré explicant les petites anècdotes de la sortida.

Comentaris