Le chateau ambulant (Lost in Angoulême 3)



El dissabte, cansats de fer cues quil·lomètriques a les paradetes dels editors i preparats per l'endemà agafar carretera i manta de tornada, vam decidir anar al multicines d'Angoulême, a veure la darrera meravella de Hayao Miyazaki, "Le Chateau Ambulant" ("Howl's Moving Castle"). No em va agradar més perquè amb prou feines la vaig entendre, perquè la versió era doblada al francès i sense subtítols. Una nova demostració que els dibuixos animats poden emocionar sense ser infantils o ensucrats, i que un treball tan acurat com imaginatiu pot acostar-los a la categoria d'obra d'art. El final de la història és una mica precipitat, però és aquest un "defecte" en totes les obres de Miyazaki: els seus móns són tan rics i descriptius, que la pel·lícula podria ser que no s'acabés mai, i nosaltres encantats i embadocats.

D'altra banda, m'ha sobtat comprovar per la premsa que a França ha estat una de les estrenes més fortes dels darrers mesos. Ja cal que n'aprenguem, d'ells; aquí, de moment, no se sap ni la data d'estrena. I segurament que, a part dels quatre admiradors del mestre Miyazaki, hi anirà algun pare despistat i els seus fills atent al reclam de "del creador de Heidi". Mare meva, mare meva...

Comentaris

  1. Ala! Ja has vist la última de Hayao Miyazaki!!! Quina sort, a veure quan es dignen a fer-la aquí, tinc ganes de veure-la!!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada