Wong Kar Wai

Seguint en la línea oriental que en David ha començat, m'agradaria afegir el meu comentari a la filmografia de Wong kar Wai. Amb títols tant interessants com "Happy Together" -on ens explica la història d'amor entre dos xinesos homosexuals que viuen a Buenos Aires, que no té res de happy sinó més aviat al contrari (brutal i dràmatica)- podem definir les bases del cinema del director xinès. Aquest film ja ens presenta els ingredients primordials de la trajectòria fílmica de Wong Kar Wai: ambients entre clars i obscurs, jugant sempre amb la imatge, intentant seduir a l'espectador a través de plans principals dels personatges, amb la prèsencia de la música de tango -que més tard es farà present a "In the Mood for Love" i a "2046".
Amb "In the Mood for Love" aconsegueix el reconeixemt de la crítica i del públic i arriba al cim de la seva carrera. Un film intimista, seductor i meravellós que ens porta a viure la història d'amor d'un escriptor i una dona casada. Les imatges són totalment fascinants, insinuants, jugant altre cop amb els ambients de dia i de nit, els primers plans, els vestits de la protagonista-en porta un per escena-, el moviment de la càmara que camina amb els personatges escales amunt i avall, entrant i sortint d'habitacions, pujant i baixant de cotxes, tot al so de la música i de la pluja. Mentre que a "In the Mood for Love" tot és súbtil, insinuat i amagat, a "2046" esdevé més explicít i més revelador. Trobem de nou al mateix personatge masculí, però aquest cop lluny d'aquell amor impossible, que encara recorda i intenta reviure. Aquí s'adona que és impossible tornar al passat i intentar viure'l de nou, ni al present ni al futur -com a escrpitor el recrea en la història d'un tren que va cap el "2046", on sota l'aparença d'androides intentarà trobar aquell amor perdut. Però aquell secret que amaga, que a "In the mood for Love" allibera en un forat dins d'un arbre perquè així, segons la llegenda, quedi sepultat per la eternitat; aquell secret, que no sabem però intuim, apareix de nou. Allò que amaga és encara dins seu ja que com ell mateix diu: "la memòria del passat són petjades de llàgrimes". S'adona que el passat encara segueix viu en el record i el present no pot ésser complet sense aquests fragments i sense la superació d'aquestes "petjades de llàgrimes".
Abans de veure "2046" pensava que "In the Mood for Love" era insuperable, i en part encara ho crec, però també crec que Wong Kar Wai aconsegueix sorpendre a l'espectador un cop més amb el seu cinema intimista i personal. Espero amb ansietat les seves següents pel·lícules com també veure les seves anteriors, "Fallen Angels" és ara el meu objectiu!

"2046": Delicatessen oriental

Chow és escriptor. Prepara una novel·la de ciència ficció anomenada "2046", però en realitat parla del passat, del seu propi passat. A la novel·la, un misteriós tren surt de tant en tant amb direcció a l'any 2046. Tothom qui hi puja ho fan per recuperar els records perduts i mai tornen per explicar si això és veritat. Però ell, l'alter ego de l'escriptor, sí que torna, perquè marxa voluntàriament. Vol canviar, ja no vol els seus records per a res.




Me la va recomanar la Laura, l'altra habitant d'aquesta mansarda plena de llunàtics. Jo només sabia que "In the mood for love", el seu anterior film, s'havia convertit en una cinta de culte entre els amants dels petits descobriments. Però en això consisteix ensopegar gairebé per casualitat amb una joia i omplir-se amb el plaer de la revelació. Sortir de la sala amb un somriure, satisfet, després d'haver assaborit un menú excel·lent i poc habitual.
Ja em va passar amb "Mulholland Drive", "Adaptation", "Memento", "El Club de la Lucha", "Los amantes del círculo polar"... I ara toca Àsia, d'on en els darrers anys ens arriben les produccions més arriscades i innovadores. "2046" de Wong Kar-Wai és una autèntica revelació, la d'un cineasta amb majúscules que, a banda de l'extraordinari guió, ofereix un banquet als amants del cinema visual. Un caprici només a l'abast dels qui, per higiene mental, s'exigeixen més de si mateixos: la vaig veure en un multicinemes amb la qual cosa el reduït nombre de públic, sobretot despistats i despistades, van maleir els ossos del jurat de Cannes que havia premiat el film. Sobretot una noia que, alçant-se amb indignació del seient i amb una expressió rodriguezibarresca, va dir en veu alta (fins i tot per aquells a qui no ens interessava gens la seva opinió): "se pueden meter el premio por donde les quepa".

Si voleu conèixer la peculiar i accidentada concepció de "2046", llegiu aquest text.

Torna el pare de Bitelchús (i tants altres monstres)

El cervellet enteranyinat de fantasies d'en Tim Burton barrina que barrinaràs... Després de deixar-nos amb el regust agredolç del "Big Fish", l'home dels cabells esbutllats tornarà l'estiu del 2005 amb l'adaptació de "Charlie and the Chocolate Factory", el mític conte infantil de Roald Dahl. Johnny Depp serà Willy Wonka, acompanyat per Helena Bonham Carter (actual companya sentimental de Burton i mare del seu primer fill) i Christopher Lee, ficat en les produccions fantàstiques de més prestigi dels darrers anys.

Però atenció, perquè això no és tot! Prepara un nou film d'animació en stop motion després dels grans resultats obtinguts amb el ja clàssic Pesadilla antes de Navidad. S'anomena "The Corpse Bride", basada en una llegenda russa del segle XIX que, pel títol, ja sona bastant terrorífica...

"Benvingut a casa meva! Entreu lliurement i per pròpia voluntat!"

Amb aquestes paraules, el comte Dràcula rebia Jonathan Harker al seu castell de Transsilvània, en el començament de "Dràcula", la mítica novel·la de Bram Stoker. Aquests dies la rellegeixo amb la fruïció de degustar un vell sabor conegut, el dels clàssics de la meva adolescència -juntament amb Tolkien, Poe, Verne i tants d'altres. La perícia amb què descriu el viatge del jove Harker a través dels Càrpats i les peculiaritats del comte i del seu castell enganxen hàbilment i ràpida al lector.

Amb els anys arribarien lectures més contemporànies -Kundera, Auster, Pavese-, però el caldo de cultiu literari ja havia arrelat amb força i tenacitat en mi. De tant en tant, m'encanta recuperar part d'aquelles velles lectures. De passada, us recomano que feu una ullada al catàleg de Laertes, pionera en la creació d'una col·lecció com "L'Arcà", íntegrament basada en títols de misteri i fantasia, una meravella per als amants dels títols clàssics que ha donat el gènere al llarg de la història.

Borges ho veié clar, ell que acabà cec: el misteri i la fantasia també formen part de la nostra cultura i són material noble per a empreses literàries de volada. Prengueu, doncs, el canelobre per recórrer alguna vegada les ombres de la literatura...

L'Alternativa

Aquest divendres passat vaig anar a la inaguració del Festival de Cinema independent de Barcelona, altrament conegut com L'Alternativa: copes i projeccions gratuïtes amenitzat amb la música del dj Mala Conducta, vingut d'Edinburgh. El festival presenta les seves seccions habituals i té lloc al ja mític recinte del CCCB. També es fan projeccions al Renoir Floridablanca i també a l'institut Francés que aquest any col·labora amb la restrospectiva dedicada al cineasta francès Robert Bresson. Així doncs us animo a que sortiu de casa i feu una repassada al programa d'aquest festival barceloní.

Què sabem d'Àustria?

La darrera premi Nobel de Literatura, Elfriede Jelinek, forma part del que denominen al seu país els "Nestbeschmutzen" ("els que embruten el niu"): un grup d'autors que la crítica austríaca considera antipatriòtics per la visió que plasmen en les seves obres d'Àustria, i entre els quals s'hi compten Arthur Schnitzler, Thomas Bernhard o Peter Handke. Per què? La resposta la tenim al darrer número de la revista de tendències "Suite":

"No se trata de autores que muestran su oposición a determinados factores de la sociedad en la que viven, sino de escritores que machacan la esencia misma de la cultura que los rodea, y que emplean su palestra para proclamar la podredumbre de la sociedad en la que les ha tocado vivir. (...) Thomas Bernhard escribió una de las biografías más intensas de la historia de la literatura, con la única intención de gritar una vez tras otra que los austríacos ayudaron a los nazis y que, encima, nadie les hizo pagar por dicha colaboración; y Elfreide Jelinek ha centrado su trabajo en recordar que Austria es el epicentro de la represión sexual, de la violencia camuflada y de la ultraderecha europea. Cuando Haider ganó las elecciones en dicho país, Jelinek prohibió que sus obras de teatro fueran representadas en Austria."

Torna Hayao Miyazaki

El proper Festival de Sitges 2004 (2 a 11 de desembre) presentarà en primícia el darrer treball de Hayao Miyazaki, mestre absolut de l'animació japonesa amb majúscules. Es tracta de "Howl's Moving Castle", del qual aquí us en mostrem una imatge.


Posted by Hello

Amistats com aquestes

Doncs sí, les meves amistats, tan peculiars com servidor, fan servir els cervellets i les manetes per fer coses boniques de llegir i de veure. Mentre l'Àlex López prepara el seu assalt al món del còmic francès (ep, poca broma), en Xavi i la Txell (matrimoni tant en la ficció com en la realitat) segueixen amb les seves màquines de vapor creatives a tot drap. La Meritxell Martí acaba de veure publicat el seu relat infantil "Paper de diari" (La Galera), amb il·lustracions de Jordi Vila Delclòs i que té el mèrit d'haver guanyat el darrer premi "Hospital Sant Joan de Déu".
D'altra banda, en Xavier Salomó, mentre segueix endavant amb les seves il·lustracions per a una biografia de Mozart (ànims, que t'estan quedant magnífiques, espero que aviat en veiem alguna a LlunÀtic), ha col·laborat amb alguns dibuixos per a "Fets pols", un recull de relats que giren tots ells al voltant del tema de la mort. Com a autors, entre d'altres, hi trobareu a Antoni Dalmases, Anna Fité o Xavier Gual.

El LlunÀtic canvia de mansarda

La lluna s'alça com cada nit en aquest cantó de món...
però jo la veig des d'una nova perspectiva. L'àtic d'abans, molt més senzill i humil, dóna pas a aquesta mansarda parisenca on trobareu els meus estirabots habituals. Prometo no fer-vos destarotar amb aquest ball constant de casa, no sóc tan llunàtic com això, i us recordo que Nocturnal continua essent la meva web amb majúscules, pocasoltades mensuals molt més pretencioses que aquesta modesta bitàcola.

Per cert, un parell de cosetes: m'he mudat sense els antics mobles. Si voleu consultar els vells posts, cliqueu aquí. D'altra banda, espero que la meva veïna Laura tregui el cap de tant en tant per aquestes contrades. Ja ho va fer (i molt rebé) amb un article dedicat a en Gao Xinjian i espero que li dispenseu una benvinguda com cal.