Blog sobre literatura a càrrec de David Madueño Sentís

5.4.15

"L'obra mestra desconeguda", d'Honoré de Balzac

Cap comentari:


Hi ha una sèrie de petits llibres narratius que m’agrada rellegir amb certa assiduïtat per la concentració de caràcter i d’observacions que presenten: l’Elogi de l'ombra de Junichiro Tanizaki, L’últimestiu de Klingsor de Hermann Hesse, Memòries del subsòl de Dostoievski, L'educació de l'estoic de Pessoa... 

2.4.15

"Una dona meravellosa", de Joan Jordi Miralles

Cap comentari:

Article publicat a la revista Caràcters, núm. 69, Tardor 2014, amb el títol "Una tragèdia postmoderna".

«La Neus, una dona avorrida i monotemàtica, que no coneix res del món que l'envolta, que sols sap emplenar formularis, humidificar boques, rentar culs, posar injeccions i supositoris... Què m'he perdut pel camí?, es demana. La gràcia de viure, es respon a si mateixa. Però com he pogut perdre la gràcia de viure, si ho tenia tot a les meves mans?» 

28.3.15

"Caïm", de Josep-Ramon Bach

Cap comentari:

Article publicat al diari El Punt Avui divendres, 27 de març del 2015.


COM FÒSSILS SAGNANTS

Encara que la planta de la poesia esdevingui prou ufanosa com per enlairar-se ben amunt en els seus extrems més depurats, les seves arrels mai deixaran d'embeure's en la realitat més terrosa. La poesia de Josep-Ramon Bach (Sabadell, 1946) sempre ha oscil·lat entre el fang i el núvol, "llenguatge i desig alhora" (L'Enunciat, Labreu, 2011).

1.3.15

Joan Perucho, "Poesia 1947-1956"

Cap comentari:



Tant per les seves opcions temàtiques i estilístiques com per l'excel·lència dels resultats, a Joan Perucho molts el consideren l'epígon català de Jorge Luis Borges. No entraré a valorar aquesta consideració, però sí a copsar una curiosa coincidència (una més) amb el mestre argentí:

11.2.15

"Venjança i altres poemes", d'Aleksandr Blok

Cap comentari:



Article publicat dins la revista Quadern de les idees, les arts i les lletres, núm. 198.

 Malgrat la joventut del poeta Aleksandr Blok (Petersburg, 1880-1921), a l’hora de la seva mort ja feia temps que havia esdevingut un dels grans representants del simbolisme, aquell corrent poètic d’alta volada que més endavant es refinaria fins a la gairebé inassolible poesia pura.